mans-blog

Què és el coaching co-actiu

És un model de coaching, desenvolupat per CTI (The Coaches Training Institute), basat en 4 pilars, 3 principis i 5 contextos: http://www.thecoaches.com/why-cti/what-is-co-active
És important posar el guionet entre “co” i “actiu”. No és “coactiu”, sinó “actiu en col·laboració”.

Els 4 pilars són:
1. Les persones són, per naturalesa, creatives, completes i plenes de recursos
2. Dansar en el moment
3. Centrar-se en la totalitat de la persona
4. Suscitar la transformació

L’opció per la fe en les persones i les seves capacitats i fortaleses és el primer pilar del coaching co-actiu, que beu en les fons de la teràpia humanística de Carl Rogers.

El coaching és no directiu i no prescriptiu, es basa en els recursos de les persones, en enfortir-les, en ajudar-les a trobar les pròpies solucions.

Dansar en el moment significa estar plenament present en la relació per anar trobant el moviment i el ritme; deixar-se portar per la relació per descobrir els moments i redescobrir els objectius. La planificació és indispensable, sempre que sigui flexible. Tot el que passa és important per a l’aprenentatge, tant del coach com del client.
Malgrat l’agenda del client és el punt de partida i el punt d’arribada del coaching, el coach se centra en la totalitat de la persona. Li revela aquest principi al client abans de l’inici del coaching i li demana permís perquè així es doni en la relació.
La transformació és inherent a la vida. Sempre hi ha aspectes que moren per a que en puguin néixer d’altres.

Els 3 principis són tres atributs essencials dins del conjunt de vida de les persones: la plenitud, l’equilibri i el procés. La intenció última del procés de coaching és ajudar els clients a desenvolupar al màxim aquestes tres dimensions de la vida.

El coaching co-actiu es basa, per tant, en principis, no només en continguts. No treballa només per portar els clients a l’acció i l’aprenentatge en els temes de la seva agenda, sinó també perquè l’acció i l’aprenentatge siguin vies cap a una major plenitud i equilibri i un procés més eficaç en les seves vides.

La plenitud de vida és viure d’acord als propis valors; honrar els propis valors, és a dir viure’ls amb intensitat. El coaching de plenitud ajuda al client a descobrir els propis valors i a viure d’acord a un pròposit de vida, tal com va plantejar Victor Frankl.
L’equilibri és un concepte dinàmic i, per tant, inestable. Ens movem cap a un major equilibri o ens desequilibrem. El coaching d’equilibri ajuda al client a contemplar les seves situacions de vida des de diferents perspectives per poder escollir millor la pròpia posició (millor vol dir de forma més conscient, més efectiva, més d’acord amb els propis valors, més lliure) i crear un pla d’acció basat en les pròpies opcions i factible de dur a la pràctica. Alhora proporciona estructures per romandre en l’acció.
El coaching de procés ajuda el client a ser plenament present en la situació on està. Més enllà d’on vull arribar, o precisament per aconseguir arribar-hi, hi ha la necessitat de viure a fons la pròpia situació, tant si és d’alegria i expansió (a dalt de tot) com si és de tristesa i abatiment (a baix de tot). El coaching de procés és un coaching d’acompanyament i alhora de trànsit. Per arribar a un altre lloc cal ser plenament conscient del lloc on s’està, i el coach ajudarà a desmuntar les negacions i a trencar les resistències, malgrat sigui amb dolor emocional, per viure la vida tal com és, per fluir a través d’ella.

Els 5 contextos són:
• L’escolta
• L’autogestió
• La intuïció
• La curiositat
• Impulsar l’acció/aprofundir en l’aprenentatge

Aquests 5 contextos no s’entenen com a habilitats del coach sinó com el terreny de joc on es desenvolupa el coaching, com a cinc focus que il·luminen el camp d’acció del coach.
L’escolta en el coaching és un tipus d’escolta activa, la que anomenem escolta nivell 2 i 3, és a dir una escolta enfocada i global, oberta, plenament atenta, sense judici.
L’autogestió implica una actitud de no voler donar respostes, és el client qui les té, el coach només té preguntes. Cal, com a coach, reprimir la tendència a donar consells, solucions i respostes; deixar fora la pròpia experiència del coach, la pròpia història, les pròpies opinions, els propis problemes.
La intuïció és un sisè sentit que ens permet veure, escoltar, sentir coses que els altres sentits no poden captar. Prové de l’escolta de nivell 3 i normalment és sentida d’una manera corporal. Cal expressar-la i confrontar-la i, si no serveix, descartar-la, no aferrar-s’hi.
La curiositat porta el coach a fer preguntes, donat que és el client qui té les respostes. No té res a veure amb la xafarderia: seran preguntes potents, obertes, un focus que il·luminarà, més que la pròpia mirada, la mirada del client, sense esperar una resposta particular sinó més aviat una resposta general, la de ser curiós respecte a un mateix sense autojudici.
L’èmfasi en l’acció és característic del coaching, així com també l’aprenentatge a partir de l’acció. L’habilitat utilitzada per a l’aprenentatge és el feed-back. L’aprenentatge porta a noves accions i a una major plenitud, equilibri i procés.

Cal no confondre els contextos amb les habilitats, malgrat algunes en repeteixin alguns d’aquells. Les habilitats es poden utilitzar en alguns moments i en d’altres se’n requeriran unes altres. Els contextos hi són sempre, sempre il·luminen el procés de coaching i sempre han de ser els focus amb què el coach veu al client. Les habilitats són moltes i poden ser apreses i entrenades: l’escolta de nivell 2 i 3, les preguntes, la intuïció, el reconeixement, el repte, la petició, la síntesi,